tornar
PORT DE POLLENÇA (MALLORCA)
Concurs de equipament de espais publics realiztzat al Port de Pollença (Nord de Mallorca) a l ´any 1986.
Arquitectes col.laboradors

Enric Miralles, Carme Pinós, Pedro Bonet, J. A. Cortés

Notes

El tall produït per la nova carretera és l'inici del nostre projecte.
A banda i banda la terra i la vegetació reconstruïxen un pas artificial.

Aquesta intervenció ens transforma en espectadors d'un paisatge que abans estava sota els nostres peus:

Aquí comencem a treballar.

1- Des de l'urbà construïm un nou perfil que enjardina les siluetes de les muntanyes. Des de la carretera el pas a través d'aquest jardí ens conta una zona especial del nucli urbà ...

2- Un nou sòl escalonat en una doble i contínua gradería defineixen uns carrers per a jocs esportius:

Idealment les cobertes podrien estar en qualsevol lloc d'aquests carrers, hem escollit un ritme que ens proporciona: una petita plaça en el seu inici. El pavelló poliesportiu i la piscina en la zona més urbana són la continuació d'un perfil edificat? la seva col·locació alterna defineix els llocs de joc poi ideportivo a l'aire lliure.

El passeig lateral és el lloc definit per la distància a aquestes activitats i als perfi els enjardinats?

Des d'aquest pas uns mastelers il·luminen la zona de joc, reproduïxen la màxima longitud del lloc i en una cota inferior il·lumina el caminar?

Llums, arbres fruiters, bancs? ens acompanyen a la zona de jocs menys convencionals: aigua, fonts, coberta, espectacles, pèrgola.

A l'encreuament es permet un pas restringit de vehicles.

3- Vam arribar al lloc definit per la presència d'aquest vell canal envoltat de pins que ens acosta a la platja. AIIí un lloc a l'aire lliure, una gran sala: caixa de sorpreses, una de les cares de la qual pot obrir-se totalment, els tallers, bar, biblioteca, residència d'ancians, dispensari...

Formen una mica així com una comunitat ideal.

No és un parc, és un lloc?

és la manera com l'estructura urbana es mostra en el seu últim límit...

som espectadors privilegiats del lloc fora dels nostres límits...

Dintre, un succeir-se d'imatges successivament fragmentades. No és una edificació complexa: un sòl en el qual ens enterrem, cobertes per a proporcionar lloc a aquestes activitats que fins a ara no tenien.....

Ens vareu proposar col·locar-nos en aquest lloc trencat, i hem treballat pensant en aquells artesans que reconstruïxen la ceràmica trencada no pretenent dissimular les esquerdes sinó resseguint les sutures amb fils d'or.